Seria fàcil fer la broma de que a les vinyes de l’hemisferi sud (Austàlia, Sudàfrica, Xile, Argentina...) estan de cap per avall. Però el que si que és una realitat és que quan fas la verema als mesos de febrer, març o abril, els primers vins joves blancs i rosats estan llestos abans de la nostra verema, és a dir durant el nostre estiu.
Enguany es compleixen 45 anys de l’arribada de Família Torres a Xile, essent de fet la primera empresa vitícola estrangera en invertir en aquest país, concretament a Curicó, on encara hi ha el celler de Miguel Torres Chile.
L’amistat de Miguel A. Torres mentre estudiava enologia a Dijon, a principis dels anys 60 amb un alumne xilè, que comentava sempre que passava les vacances amb la família Torres al Penedès que el seu país era una veritable paradís vitícola. Finalment, l’any 1979, desprès d’una visita aprofitant unes vacances, i veient que les afirmacions de l’amic eren certes es va donar llum verda a l’esmentada inversió. Xile, el país més llarg del món, és també l’únic país del món vinícola completament lliure de fil·loxera. Protegit per quatre barreres naturals, la cordillera Andina, el desert d’Atacama, l’oceà Pacífic i la gelada Patagònia protegeixen el país d’aquesta plaga. La seva longitud li aporta molts climes i terrers diferents, pel que poden produir moltíssimes varietats i estils de vins diferents. Les vinyes plantades a prop de la costa, s’aprofiten de la influència oceànica freda del Pacífic, que permeten produir vins de varietats de clima fresc com ara el sauvignon blanc i riesling. A no gaires quilòmetres s’alcen majestuosos els alts cims dels Andes, que aporten aigua a les vinyes plantades a les seves faldes. I al centre, un clima més càlid, fins i tot àrid en alguna part on hi trobem moltes varietats portades al país a mitjans del segle XIX des de França i Itàlia.
Amb els anys el projecte ha anat creixent, no només en el nombre d’ampolles produïdes, sinó també amb projecte com la recuperació de varietats històriques con la país o el carignan, o plantar vinya a l’únic lloc amb pissarra del país, per esmentar-ne només un parell.
Durant uns quants anys hem fet arribar a casa nostra el primer rosat de l’any, fet a base de cabernet sauvignon i fins i tot el primer blanc, a base de sauvignon blanc. Enguany, si el transport marítim funciona com ha de funcionar, tornarem a posar al vostre abast els primers vins de l’anyada 2024 amb aquestes dues referències de la gama Santa Digna cap a finals de juliol o principis d’agost.
La verema de Xile 2024
La verema 2024 a Xile es pot considerar com a molt qualitativa. Ha sigut llarga, però ja ens arriben els primers vins. "Aquesta va ser una de les collites més llargues que he conegut", diu Eduardo Jordan, enòleg de Miguel Torres Xile, que elabora vins a tot el país. "Vam començar la verema el 2 de febrer a Limarí, i vam anar recollint fins al 9 de maig amb Carmenère al Maule". En termes generals el 2024 serà una anyada per recordar: "va ser una collita realment espectacular", continua Jordan. “Teníem una qualitat excel·lent amb una acidesa natural alta, baix potencial en alcohol, un color preciós, tanins fins i una gran frescor. Crec que és una de les millors anyades del nostre temps".
Santa Digna Rosat 2024
Des de la seva sortida al mercat, aquest rosat més pujat de color que els rosats d’estil provençal tant de moda ara, ha sigut l’excepció que confirma la regla. Juganer al nas i sobretot en boca, ens recorda els caramels de maduixa de la nostra infantesa. Sempre amb bona frescor el fa ideal tant per prendre a copes, com per maridar amb els plats lleugers de l’estiu, des d’amanides fins a una barbacoa. Va ser premiat com a millor nou rosat de l’any 2007, i continua amb moltíssims adeptes que l’esperen amb candeletes cada any.
Santa Digna sauvignon blanc 2024
Segurament el sauvignon blanc més varietal que hauràs tastat mai, fins i tot més que els actuals de la Vall del Loira o de Burdeus. Cítitric, fresc, amb botes verdes d’espàrrec verd i de fulla de tomaquera... Un blanc sec per acompanyar peix, marisc, amanides o arrossos i que a més, amb quatre tapes a la terrassa baixa... com l’aigua.
Sergi Castro